Arriba el Nadal i amb ell el Betlem de la Pigà, una obra nadalenca que es representa al Teatre Principal de Castelló any rere any. Aquesta obra, amb text del poeta Miquel Peris i Segarra i música de la Matilde Salvador, és una representació del tradicional betlem amb la particularitat que les escenes tenen lloc a la ciutat de Castelló. En ella apareixen personatges de la ciutat com el Rei Barbut, Tombatossals, Sento el cacauero i també mariners, llauradors, pastorets... La representació es duu a terme per habitants de la ciutat no professionals i altres associacions com l’Associació de Dansants del Corpus, diferents grups de dansa, una coral, la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló, etc.
La veritat es que aquest betlem està molt bé. Encara que la representació sempre es la mateixa, cada any s’inclouen diferents elements relacionats amb l’actualitat que li donen un punt còmic i divertit (l’any passat, per exemple, es va fer referència a la vaga de controladors i al dopatge). Quan era menuda sempre deia que volia eixir i enguany per fi podré, encara que siga només a tocar una cançó. Vos recomane a tots que aneu si mai l’heu vist i recordeu que, a l’eixida, la senyora Tomasa vos donarà carabassa. “Carabassa ben torrà, al Betlem de la Pigà”.
dimarts, 20 de desembre del 2011
divendres, 16 de desembre del 2011
Aniversari de les Normes de Castelló
El proper dia 21 es compleixen 79 anys de la signatura de les Normes de Castelló. Es coneix com a Normes de Castelló o Normes del 32 l’acord que van signar representants de la cultura i del valencianisme polític i institucions culturals d’arreu del País Valencià l’any 1932. Aquest acord certificava l’adopció de la reforma ortogràfica feta al Principat per l’Institut d’Estudis Catalans, amb Pompeu Fabra al capdavant.
Durant aquesta setmana i sobretot aquest dissabte dia 17, la plataforma Castelló per la llengua ha organitzat una sèrie d’activitats que commemoren el 79é aniversari d’aquestes normes. Aquesta plataforma es un conjunt de partits, sindicats, associacions i col•lectius de Castelló de la Plana que lluiten per la normalització del valencià, amb l’objectiu de poder viure plenament en la nostra llengua. Entre aquests grups estan, per exemple, Acció Cultural del País Valencià, Endavant, Maulets, el Bloc...
Al llarg d’aquesta setmana han tingut lloc xerrades i conferències a molts instituts de la ciutat, a l’escola d’idiomes, Babel... al voltant d’aquestes normes. Demà pel matí tindrà lloc una fira d’entitats a la Plaça Hort dels Corders on, per cert, l’esplai organitzarà jocs i una gimcana per als xiquets que s’apropen. Després hi haurà contacontes i dinar popular. A les sis de la vesprada sortirà, des de La Farola, la manifestació en commemoració del 79é aniversari de les Normes i a la nit hi haurà concert a la Sala Zeppelin de grups com Almorranes Garrapinyaes i Pirat’s Sound Sistema.
Durant aquesta setmana i sobretot aquest dissabte dia 17, la plataforma Castelló per la llengua ha organitzat una sèrie d’activitats que commemoren el 79é aniversari d’aquestes normes. Aquesta plataforma es un conjunt de partits, sindicats, associacions i col•lectius de Castelló de la Plana que lluiten per la normalització del valencià, amb l’objectiu de poder viure plenament en la nostra llengua. Entre aquests grups estan, per exemple, Acció Cultural del País Valencià, Endavant, Maulets, el Bloc...
Al llarg d’aquesta setmana han tingut lloc xerrades i conferències a molts instituts de la ciutat, a l’escola d’idiomes, Babel... al voltant d’aquestes normes. Demà pel matí tindrà lloc una fira d’entitats a la Plaça Hort dels Corders on, per cert, l’esplai organitzarà jocs i una gimcana per als xiquets que s’apropen. Després hi haurà contacontes i dinar popular. A les sis de la vesprada sortirà, des de La Farola, la manifestació en commemoració del 79é aniversari de les Normes i a la nit hi haurà concert a la Sala Zeppelin de grups com Almorranes Garrapinyaes i Pirat’s Sound Sistema.
dilluns, 5 de desembre del 2011
Les festes d'Algemesí, patrimoni de la humanitat.
El passat dilluns la UNESCO va declarar les festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí patrimoni immaterial de la humanitat. Aquestes festes es celebren cada 7 i 8 de setembre i tenen el seu origen l’any 1247. Durant aquests dos dies tenen lloc 3 processons, on es ballen diferents danses com la carxofa, la mangrana, els pastorets, els arquets, els bastonets, el bolero... Però sens dubte les més representatives d’aquesta festa son els tornejants i la muixeranga. Els tornejants son uns cavallers que dansen a la Mare de Déu. El ball es molt cansat degut a la quantitat de salts que fan (alguns de gran alçada) i aquests han d’aguantar la durada de tota la processó, que sol ser de vuit hores, sense canviar-se amb ningú. La muixeranga es composa de tres parts: el ball, els quadres plàstics, que representen escenes relacionades amb la Mare de Déu i els torres humanes. Aquesta última part es la més espectacular i la que ha cobrat més importància. El reconeixement de patrimoni de la humanitat és molt important per a la muixeranga ja que aquesta es considera l’origen dels castells, que ja van ser reconeguts l’any passat. El moment més destacat de tota la festa es l’entrada de la Mare de Déu a l’església. Mentre açò ocorre, totes les danses ballen al mateix temps en el reduït espai de la plaça Major i la muixeranga alça les seues torres.
El proper dijous, que es festiu, es realitzarà a Algemesí una processó com la que es fa a les festes per celebrar el reconeixement de la UNESCO. La veritat és que m’agradaria molt anar ja que, encara que si que he vist actuar a la muixeranga vàries vegades, mai he estat en aquesta festa.
El proper dijous, que es festiu, es realitzarà a Algemesí una processó com la que es fa a les festes per celebrar el reconeixement de la UNESCO. La veritat és que m’agradaria molt anar ja que, encara que si que he vist actuar a la muixeranga vàries vegades, mai he estat en aquesta festa.
dimecres, 16 de novembre del 2011
Enxaneta, la pel•lícula en 3D
Avui torne a parlar de castells, just quan fa un any que van ser reconeguts per la Unesco com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Demà s’estrena una pel•lícula documental en 3D, produïda per Televisió de Catalunya, sobre els castells. A patir de la gravació en 3D del concurs de castells de Tarragona i d’altres diades importants del 2010, aquesta pel•lícula explica el món dels castells i els que es sent en aconseguir-los des de el punt de vista d’una xiqueta que fa d’enxaneta. A més, tracta altres temes com la por i el risc de les caigudes. El documental es podrà veure en 20 cinemes de Catalunya, així que supose que em quedaré sense veure’l.
Aquest es un trosset del final de la pel•lícula:
Aquest es un trosset del final de la pel•lícula:
divendres, 11 de novembre del 2011
El somni d'uns músics
Avui, com quasi sempre que encenc l’ordinador, he obert el meu correu. Entre uns quants correus de publicitat hi havia un que deia “Assaig” , també com quasi sempre que entre. L’he obert. “Degut a que gran part de la colla ha marxat aquesta setmana a Colòmbia per tocar amb els Moros d’Alqueria, aquest dissabte no hi haurà assaig. Recordeu que el dia 8 cal anar a....blablabla i el següent hem de tocar...blablabla i no oblideu que el dia 12...blablabla.”
Tots tocant a l’altra part del món i jo ací. Bé, jo i tots els que som menors. Però no passa res, estem segurs que algun any hi podrem anar nosaltres també. Pot ser que d’ací deu anys estiguem a la Xina, o a Australia, qui sap.
Tots tocant a l’altra part del món i jo ací. Bé, jo i tots els que som menors. Però no passa res, estem segurs que algun any hi podrem anar nosaltres també. Pot ser que d’ací deu anys estiguem a la Xina, o a Australia, qui sap.
divendres, 21 d’octubre del 2011
Torna l'esplai!
Demà comença el curs 2011-2012 de l’esplai de l’associació Josep Climent.
L’objectiu de l’esplai es l’educació i el creixement integral dels infants. Així, creiem que el temps de lleure no ha de ser un temps que afavorisca el consumisme, la passivitat, l’individualisme i la superficialitat, sinó un temps privilegiat per al creixement personal. L’acció educativa és viscuda en un ambient lúdic marcat per l’aventura, la creativitat, l’amistat, el contacte amb la natura, l’alegria i la festa. Amb aquesta educació es pretenen formar persones lliures i amb identitat, amb una dimensió comunitària, acollidores i contemplatives, amb autoestima i esperit de superació, reflexives, que estimen la natura i la nostra cultura, solidaries, compromeses, austeres i obertes.
L’esplai te lloc als locals de la parròquia de Sant Cristòfol, al carrer Marqués de la Ensenada, tots els dissabtes de 16:30 a 19:00h i poden acudir xiquets des de 1r de primària fins a 4t d’ESO. A més, alguns caps de setmana s’organitzen acampades i a l’estiu tenen lloc la colònia i el campament Amunt.
L’objectiu de l’esplai es l’educació i el creixement integral dels infants. Així, creiem que el temps de lleure no ha de ser un temps que afavorisca el consumisme, la passivitat, l’individualisme i la superficialitat, sinó un temps privilegiat per al creixement personal. L’acció educativa és viscuda en un ambient lúdic marcat per l’aventura, la creativitat, l’amistat, el contacte amb la natura, l’alegria i la festa. Amb aquesta educació es pretenen formar persones lliures i amb identitat, amb una dimensió comunitària, acollidores i contemplatives, amb autoestima i esperit de superació, reflexives, que estimen la natura i la nostra cultura, solidaries, compromeses, austeres i obertes.
L’esplai te lloc als locals de la parròquia de Sant Cristòfol, al carrer Marqués de la Ensenada, tots els dissabtes de 16:30 a 19:00h i poden acudir xiquets des de 1r de primària fins a 4t d’ESO. A més, alguns caps de setmana s’organitzen acampades i a l’estiu tenen lloc la colònia i el campament Amunt.
dimarts, 11 d’octubre del 2011
" Força, equilibri, valor i seny"
Una de les meues aficions són els castells, torres humanes que s’aixequen des de fa més de dos-cents anys, a tota Catalunya i també a les Balears. Els castells tenen el seu origen en el Ball de valencians, on al final es feia una xicoteta torre. Aquesta part del ball va anar agafant força fins que se'n va independitzar d’ell i es van formar les muixerangues, d’on destaca la Muixeranga d’Algemesí. Aquesta tradició es va estendre al Camp de Tarragona, i els castells van anar augmentant d’alçada i evolucionant fins a ser com els coneixem en l’actualitat. El primer castell documentat data de 1770, i les primeres colles castelleres van aparèixer a Valls, capital de l’alt Camp. Actualment hi ha més de 60 colles arreu dels Països Catalans.
El lema dels castells és “Força, equilibri, valor i seny”. Aquestes són qualitats indispensables en un bon casteller, a més del treball, l’esforç, la capacitat de superació, confiança... Actualment molta gent considera que els castells són com una filosofia de vida: la gent gran ajuda els més menuts a arribar a dalt de tot, a tocar el cel; però a mesura que aquests es van fer grans, han d’anar baixant posicions en el castell i ajudar ara als que són els més petits.
La vestimenta castellera consta de:
- Camisa: cada colla té un color en la camisa que la identifica i la distingeix d’altres colles.
- Pantaló: és de color blanc i no ha de relliscar
-Faixa: sol ser negra i es col•loca enrotllada a l’altura dels ronyons per ajudar els atres a pujar i per protegir l’esquena.
- Mocador: sol ser roig amb punts blancs. S’utilitzava tradicionalment per cobrir-se el cap, però ara té altres funcions. Els castellers se’l posen nugat a la cintura perquè la faixa no es desenrotlle, als canells per protegir-los de lesions o nugat a la cama dreta per ajudar els castellers a pujar.
- Casc: la canalla que puja al castell porta casc per protegir-se de lesions, tant en les actuacions com als assaigs.
Un castell consta de diverses parts:
- La pinya: és la base del castell, que se situa sobre el sòl. Protegeix els castellers dels impactes contra el terra i subjecta el tronc.
- El tronc: està sobre la base i arriba fins al pis de dosos. Segons el nombre de pisos del castells, hi ha baixos, segons, terços, quarts,quints...
- El pom de dalt: està format pels tres pisos superiors, que sempre són iguals. Primer estan els dosos, dos nens de 11 o 12 anys que es situen drets sobre l’últim pis del tronc. L’acotxador és el més petit de tot el castell i es col•loca amb un peu a cada dos agafant els braços dels castellers de sota. Per últim està l’enxaneta, que passa per damunt de l’acotxador i fa l’aleta (alça el braç), llavors és quan el castell es considera carregat.
- Folre: és una segona base que es posa a sobre de la pinya en els castells de nou pisos i alguns de vuit.
- Manilles: és una tercera base que es posa sobre el folre en castells de deu i al pilar de vuit.
Els castells es classifiquen per la forma que tenen i l’alçada. S’anomenen amb dos nombres: el primer indica el nombre de castellers per pis que hi ha al tronc i el segon el nombre de pisos ( per exemple un 4 de 8 té quatre castellers per pis al tronc i vuit pisos). A més, en els castells que tenen folre o manilles s’afegeixen aquestes paraules al nom (tres de deu amb folre i manilles). Els castells que tenen dos casteller per pis també s’anomenen torre i els que només en tenen un s’anomenen pilar. A més existeixen uns altres castells que es formen amb una estructura d’un castell normal amb un pilar al mig (castells amb agulla). El castell es considera carregat quan es desmunta l’estructura del castell i es queda el pilar sol sobre la pinya.
L’any 2011 els castells van ser proclamats patrimoni inmaterial de la humanitat per la Unesco.
El lema dels castells és “Força, equilibri, valor i seny”. Aquestes són qualitats indispensables en un bon casteller, a més del treball, l’esforç, la capacitat de superació, confiança... Actualment molta gent considera que els castells són com una filosofia de vida: la gent gran ajuda els més menuts a arribar a dalt de tot, a tocar el cel; però a mesura que aquests es van fer grans, han d’anar baixant posicions en el castell i ajudar ara als que són els més petits.
La vestimenta castellera consta de:
- Camisa: cada colla té un color en la camisa que la identifica i la distingeix d’altres colles.
- Pantaló: és de color blanc i no ha de relliscar
-Faixa: sol ser negra i es col•loca enrotllada a l’altura dels ronyons per ajudar els atres a pujar i per protegir l’esquena.
- Mocador: sol ser roig amb punts blancs. S’utilitzava tradicionalment per cobrir-se el cap, però ara té altres funcions. Els castellers se’l posen nugat a la cintura perquè la faixa no es desenrotlle, als canells per protegir-los de lesions o nugat a la cama dreta per ajudar els castellers a pujar.
- Casc: la canalla que puja al castell porta casc per protegir-se de lesions, tant en les actuacions com als assaigs.
Un castell consta de diverses parts:
- La pinya: és la base del castell, que se situa sobre el sòl. Protegeix els castellers dels impactes contra el terra i subjecta el tronc.
- El tronc: està sobre la base i arriba fins al pis de dosos. Segons el nombre de pisos del castells, hi ha baixos, segons, terços, quarts,quints...
- El pom de dalt: està format pels tres pisos superiors, que sempre són iguals. Primer estan els dosos, dos nens de 11 o 12 anys que es situen drets sobre l’últim pis del tronc. L’acotxador és el més petit de tot el castell i es col•loca amb un peu a cada dos agafant els braços dels castellers de sota. Per últim està l’enxaneta, que passa per damunt de l’acotxador i fa l’aleta (alça el braç), llavors és quan el castell es considera carregat.
- Folre: és una segona base que es posa a sobre de la pinya en els castells de nou pisos i alguns de vuit.
- Manilles: és una tercera base que es posa sobre el folre en castells de deu i al pilar de vuit.
Els castells es classifiquen per la forma que tenen i l’alçada. S’anomenen amb dos nombres: el primer indica el nombre de castellers per pis que hi ha al tronc i el segon el nombre de pisos ( per exemple un 4 de 8 té quatre castellers per pis al tronc i vuit pisos). A més, en els castells que tenen folre o manilles s’afegeixen aquestes paraules al nom (tres de deu amb folre i manilles). Els castells que tenen dos casteller per pis també s’anomenen torre i els que només en tenen un s’anomenen pilar. A més existeixen uns altres castells que es formen amb una estructura d’un castell normal amb un pilar al mig (castells amb agulla). El castell es considera carregat quan es desmunta l’estructura del castell i es queda el pilar sol sobre la pinya.
L’any 2011 els castells van ser proclamats patrimoni inmaterial de la humanitat per la Unesco.
dimarts, 27 de setembre del 2011
Aplec de dolçainers i tabaleters a Castelló
Aquest dissabte 1 d’octubre es celebrarà a Castelló de la Plana el XIIIé aplec de la Federació Valenciana de Dolçainers i Tabaleters, que reunirà vora 800 músics de 60 agrupacions diferents del País Valencià. Enguany, la colla encarregada d’organitzar l’aplec serà la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló, coincidint amb el 30é aniversari de la seua creació.
Durant el dia es realitzaran diferents actes. Pel matí hi haurà una ruta turística per la ciutat de Castelló on poden acudir els grups participants. A les 5 de la vesprada hi haurà un cercavila amb totes les colles convidades que recorrerà els principals carrers de la ciutat, fins arribar a la plaça Hort dels Corders, on tot seguit tindrà lloc la representació de l’obra “El dolçainer de Tales” de Xarxa Teatre, amb la participació de la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló. La jornada conclourà amb un cercavila fins a la Pèrgola i un sopar de germanor. A més, durant tot el dia, hi haurà una fira de luthiers.
Actes com aquest donen a conèixer i promocionen el món de la dolçaina i el tabal, instruments tradicionals que formen part de la nostra cultura i que no hem de deixar en l’oblit.
Durant el dia es realitzaran diferents actes. Pel matí hi haurà una ruta turística per la ciutat de Castelló on poden acudir els grups participants. A les 5 de la vesprada hi haurà un cercavila amb totes les colles convidades que recorrerà els principals carrers de la ciutat, fins arribar a la plaça Hort dels Corders, on tot seguit tindrà lloc la representació de l’obra “El dolçainer de Tales” de Xarxa Teatre, amb la participació de la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló. La jornada conclourà amb un cercavila fins a la Pèrgola i un sopar de germanor. A més, durant tot el dia, hi haurà una fira de luthiers.
Actes com aquest donen a conèixer i promocionen el món de la dolçaina i el tabal, instruments tradicionals que formen part de la nostra cultura i que no hem de deixar en l’oblit.
dilluns, 16 de maig del 2011
1.VARIETATS DE MITJANS DE COMUNICACIÓ
Un mitjà de comunicació de massa és un terme usat per anomenar el sector dels mitjans de comunicació específicament concebuts i dissenyats per arribar a una gran audiència.
Tot i que en principi un mitjà de comunicació és qualsevol instrument usat per a transmetre i rebre dades, actualment el terme s'usa per a designar uns ens capaços de fer arribar a un gran públic la informació, l' entreteniment o la propaganda.
Els mitjans de comunicació més habituals són:
-La premsa és un mitjà editat en paper, normalment amb una periodicitat diària o setmanal, la funció principal de la qual consisteix a presentar notícies. La premsa, canalitzada a través dels periòdics, acostuma a defensar una postura política més o menys marcada (o seguir una "línia editorial"), proporcionar informació sobre fets d'actualitat, aconsellar els lectors, etc. De vegades inclouen tires còmiques, acudits, articles literaris, suplements monogràfics... En gairebé tots els casos i en diferent mesura, els seus ingressos econòmics es basen en la publicitat. És qualificat com el mitjà de comunicació més influent en matèria d'opinió.
-La ràdio eś una tecnologia que possibilita la transmissió de senyals sonors mitjançant la modulació d'ones electromagnètiques. En l'actualitat existeix una ampla xarxa de ràdios a tot el món, que transmeten programacions de caire informatiu o d'entreteniment. Es tracta d'un mitjà d'abast limitat, ja que la distància màxima a què una emissora de ràdio pot emetre el seu senyal depèn de factors geològics i del tipus d'ona electromagnètica que utilitza.
-La televisió és un sistema de telecomunicació per a la transmissió i recepció d'imatges en moviment i so a distància. Aquesta transmissió pot ser efectuada mitjançant ones de ràdio per xarxes especialitzades de televisió per cable. El receptor dels senyals és el televisor. La paraula "televisió" és un híbrid de la veu grega "Tele" (distància) i la llatina "visio" (visió). El terme televisió es refereix a tots els aspectes de transmissió i programació de televisió. A vegades s'abrevia com TV. Aquest terme va ser utilitzat per primera vegada a 1900 per Constantin Perski al Congrés Internacional d'Electricitat de París (CIEP).
-El cinema és un dels mitjans de comunicació més massius que existeixen. Gràcies a les seves variats de gèneres pot abastar una multitud de temes pensats per a una gran diversitat d'espectadors.
-Internet és un sistema d'interconnexió de xarxes de computadors, implementat sobre un conjunt de protocols i codis informàtics anomenats TCP / IP, i garanteix que xarxes físiques heterogènies funcionin com una xarxa (lògica) única. Fa la seva aparició per primera vegada el 1969, quan ARPAnet estableix la seva primera connexió entre tres universitats a Califòrnia i una a Utah. Ha tingut la major expansió en relació a la seva curta edat comparada per l'extensió d'aquest mitjà. La seva presència a gairebé tot el món, fa d'Internet un mitjà massiu, on cadascú pot informar de diversos temes en les edicions digitals dels periòdics, o escriure segons les seves idees en blocs i fotologs o pujar material audiovisual com en el popular lloc YouTube. Alguns diuen que això converteix en els principals actors de la Internet als propis usuaris.
-El llibre és una col·lecció d'un o més treballs escrits, usualment imprès en paper i embolicat en tapes per protegir i organitzar el material imprès. És un dels mitjans de comunicació més antics que existeixen. N'hi ha sobre diferents temes selectes.
-La publicitat és una activitat comunicativa encaminada a aconseguir uns objectius dintre de la comercialització, procés de posar un producte en venda utilitzant el màrqueting, tècnica de conèixer el mercat, i així mitjançant canals de difusió, difondre missatges de promoció del producte a comercialitzar. La publicitat s'ha establert com una tècnica de comunicació massiva imprescindible per al funcionament dels mitjans de comunicació moderns. No sols difonen informació i missatges sinó que manté econòmicament molts mitjans per als quals és la principal font d'ingressos. La publicitat investiga i analitza el públic i context social a servint-se de distintes disciplines com la psicologia, sociologia, antropologia, estadística i economia entre altres. La publicitat és, per damunt de tot, comunicació, sent els seus elements principals un emissor que envia un missatge a través d'uns canals a un receptor amb la intenció de modificar el seu comportament de compra. La publicitat no només proporciona informació sobre productes concrets, sinó que a més, comunica informació sobre la classe de persones que hem de considerar atractives, els llocs on ens hauria agradar viure i els estàndards que hem d'observar en la manera de vestir, de parlar, etc.
Un mitjà de comunicació de massa és un terme usat per anomenar el sector dels mitjans de comunicació específicament concebuts i dissenyats per arribar a una gran audiència.
Tot i que en principi un mitjà de comunicació és qualsevol instrument usat per a transmetre i rebre dades, actualment el terme s'usa per a designar uns ens capaços de fer arribar a un gran públic la informació, l' entreteniment o la propaganda.
Els mitjans de comunicació més habituals són:
-La premsa és un mitjà editat en paper, normalment amb una periodicitat diària o setmanal, la funció principal de la qual consisteix a presentar notícies. La premsa, canalitzada a través dels periòdics, acostuma a defensar una postura política més o menys marcada (o seguir una "línia editorial"), proporcionar informació sobre fets d'actualitat, aconsellar els lectors, etc. De vegades inclouen tires còmiques, acudits, articles literaris, suplements monogràfics... En gairebé tots els casos i en diferent mesura, els seus ingressos econòmics es basen en la publicitat. És qualificat com el mitjà de comunicació més influent en matèria d'opinió.
-La ràdio eś una tecnologia que possibilita la transmissió de senyals sonors mitjançant la modulació d'ones electromagnètiques. En l'actualitat existeix una ampla xarxa de ràdios a tot el món, que transmeten programacions de caire informatiu o d'entreteniment. Es tracta d'un mitjà d'abast limitat, ja que la distància màxima a què una emissora de ràdio pot emetre el seu senyal depèn de factors geològics i del tipus d'ona electromagnètica que utilitza.
-La televisió és un sistema de telecomunicació per a la transmissió i recepció d'imatges en moviment i so a distància. Aquesta transmissió pot ser efectuada mitjançant ones de ràdio per xarxes especialitzades de televisió per cable. El receptor dels senyals és el televisor. La paraula "televisió" és un híbrid de la veu grega "Tele" (distància) i la llatina "visio" (visió). El terme televisió es refereix a tots els aspectes de transmissió i programació de televisió. A vegades s'abrevia com TV. Aquest terme va ser utilitzat per primera vegada a 1900 per Constantin Perski al Congrés Internacional d'Electricitat de París (CIEP).
-El cinema és un dels mitjans de comunicació més massius que existeixen. Gràcies a les seves variats de gèneres pot abastar una multitud de temes pensats per a una gran diversitat d'espectadors.
-Internet és un sistema d'interconnexió de xarxes de computadors, implementat sobre un conjunt de protocols i codis informàtics anomenats TCP / IP, i garanteix que xarxes físiques heterogènies funcionin com una xarxa (lògica) única. Fa la seva aparició per primera vegada el 1969, quan ARPAnet estableix la seva primera connexió entre tres universitats a Califòrnia i una a Utah. Ha tingut la major expansió en relació a la seva curta edat comparada per l'extensió d'aquest mitjà. La seva presència a gairebé tot el món, fa d'Internet un mitjà massiu, on cadascú pot informar de diversos temes en les edicions digitals dels periòdics, o escriure segons les seves idees en blocs i fotologs o pujar material audiovisual com en el popular lloc YouTube. Alguns diuen que això converteix en els principals actors de la Internet als propis usuaris.
-El llibre és una col·lecció d'un o més treballs escrits, usualment imprès en paper i embolicat en tapes per protegir i organitzar el material imprès. És un dels mitjans de comunicació més antics que existeixen. N'hi ha sobre diferents temes selectes.
-La publicitat és una activitat comunicativa encaminada a aconseguir uns objectius dintre de la comercialització, procés de posar un producte en venda utilitzant el màrqueting, tècnica de conèixer el mercat, i així mitjançant canals de difusió, difondre missatges de promoció del producte a comercialitzar. La publicitat s'ha establert com una tècnica de comunicació massiva imprescindible per al funcionament dels mitjans de comunicació moderns. No sols difonen informació i missatges sinó que manté econòmicament molts mitjans per als quals és la principal font d'ingressos. La publicitat investiga i analitza el públic i context social a servint-se de distintes disciplines com la psicologia, sociologia, antropologia, estadística i economia entre altres. La publicitat és, per damunt de tot, comunicació, sent els seus elements principals un emissor que envia un missatge a través d'uns canals a un receptor amb la intenció de modificar el seu comportament de compra. La publicitat no només proporciona informació sobre productes concrets, sinó que a més, comunica informació sobre la classe de persones que hem de considerar atractives, els llocs on ens hauria agradar viure i els estàndards que hem d'observar en la manera de vestir, de parlar, etc.
diumenge, 3 d’abril del 2011
La gaiata Sequiol torna a guanyar
03/IV/2011
I. LÓPEZ
La gaiata número 15, Sequiol, ha tornat a guanyar, per segon any consecutiu, el concurs de gaiates de les festes de la Magdalena 2011. El monument, que portava el lema “Ramell de lluminers i tarongina” va aconseguir 92 punts i un premi econòmic de 10.000 euros. En segon lloc va quedar la gaiata 18, Crèmor, amb 89 punts, i tot seguit la gaiata 8, Portal de l’Om. En la categoria infantil va guanyar la gaiata número 7, Cor de la Ciutat. A més també es van atorgar altres premis, com un al millor “llibret” o altres a algunes colles per la feina que fan durant les festes.
Enguany la novetat ha sigut la il•luminació. Les gaiates han utilitzat il•luminació LED, que ha proporcionat un 67 % d’estalvi d’energia al llarg de les festes.
I. LÓPEZ
La gaiata número 15, Sequiol, ha tornat a guanyar, per segon any consecutiu, el concurs de gaiates de les festes de la Magdalena 2011. El monument, que portava el lema “Ramell de lluminers i tarongina” va aconseguir 92 punts i un premi econòmic de 10.000 euros. En segon lloc va quedar la gaiata 18, Crèmor, amb 89 punts, i tot seguit la gaiata 8, Portal de l’Om. En la categoria infantil va guanyar la gaiata número 7, Cor de la Ciutat. A més també es van atorgar altres premis, com un al millor “llibret” o altres a algunes colles per la feina que fan durant les festes.
Enguany la novetat ha sigut la il•luminació. Les gaiates han utilitzat il•luminació LED, que ha proporcionat un 67 % d’estalvi d’energia al llarg de les festes.
dilluns, 21 de març del 2011
El so de la festa
21/III/2011
I. LÓPEZ
Les festes de la Magdalena s'acosten i ja es comença a sentir el so de la dolçaina i el tabalet per la ciutat.
La dolçaina és un instrument de vent, de llengüeta doble i tub cònic. Està feta de fusta i té una serie de forats que es tapen amb els dits. A dalt porta una canya i un tudell. Amb ella, i en companya del tabalet, s'interpreten moltes de les cançons populars del País Valencià.
El tabalet és un instrument de percussió de forma cilíndrica que emet un so indeterminat. Està fet de fusta i porta dos membranes de cuir.
Durant les festes són molts els actes on es sent la música d'aquests instruments, amb cada volta més gent, sobretot xiquets, que els interpreten. Es senten al pregó, a la romeria, encesa de gaiates, a la ofrena de flors... Però, des de fa uns quants anys hi ha un acte dedicat únicament a ells, l'homenatge a la dolçaina i el tabal. Aquest acte es celebra el dimecres de Magdalena a partir de les 7 de la vesprada. Diferents agrupacions de dolçaina i tabal desfilen pels principals carrers de la ciutat i arriben a la plaça Major. Allí cada una interpreta una peça i, finalment, tots junts toquen una altra per acomiadar-se.
Actes com aquests fan que cada vegada hi haja més gent involucrada en la música popular valenciana, i que no es perden aquests instruments tan importants per a les nostres festes.
I. LÓPEZ
Les festes de la Magdalena s'acosten i ja es comença a sentir el so de la dolçaina i el tabalet per la ciutat.
La dolçaina és un instrument de vent, de llengüeta doble i tub cònic. Està feta de fusta i té una serie de forats que es tapen amb els dits. A dalt porta una canya i un tudell. Amb ella, i en companya del tabalet, s'interpreten moltes de les cançons populars del País Valencià.
El tabalet és un instrument de percussió de forma cilíndrica que emet un so indeterminat. Està fet de fusta i porta dos membranes de cuir.
Durant les festes són molts els actes on es sent la música d'aquests instruments, amb cada volta més gent, sobretot xiquets, que els interpreten. Es senten al pregó, a la romeria, encesa de gaiates, a la ofrena de flors... Però, des de fa uns quants anys hi ha un acte dedicat únicament a ells, l'homenatge a la dolçaina i el tabal. Aquest acte es celebra el dimecres de Magdalena a partir de les 7 de la vesprada. Diferents agrupacions de dolçaina i tabal desfilen pels principals carrers de la ciutat i arriben a la plaça Major. Allí cada una interpreta una peça i, finalment, tots junts toquen una altra per acomiadar-se.
Actes com aquests fan que cada vegada hi haja més gent involucrada en la música popular valenciana, i que no es perden aquests instruments tan importants per a les nostres festes.
dilluns, 14 de març del 2011
Catàstrofe natural a Japó
14/III/2011
I. LÓPEZ
El passat divendres 11 de març va haver a Japó un terratrèmol de 8.9 graus en l'escala Richter. El terratrèmol es va produir a les 14:46 hora local i va durar aproximadament dos minuts. L'epicentre es va ubicar a la mar, front a la costa de Honsu. Poc després es va activar l'alerta per tsunami a 20 països de la costa del Pacífic, tant d'Àsia com d'Amèrica, i onades de més de 10 metres van afectar la costa de Japó portant-se cotxes, vaixells i fins i tot cases al seu pas.
La xifra de morts ascendeix als 10.000, i apareixen altres problemes, com explosions i fuges a les centrals nuclears, que posen en perill la vida de moltes persones més, i també l'economia japonesa.
A més , l'alerta per nous terratrèmols continuarà activa, com a mínim, fins el proper dimarts.
I. LÓPEZ
El passat divendres 11 de març va haver a Japó un terratrèmol de 8.9 graus en l'escala Richter. El terratrèmol es va produir a les 14:46 hora local i va durar aproximadament dos minuts. L'epicentre es va ubicar a la mar, front a la costa de Honsu. Poc després es va activar l'alerta per tsunami a 20 països de la costa del Pacífic, tant d'Àsia com d'Amèrica, i onades de més de 10 metres van afectar la costa de Japó portant-se cotxes, vaixells i fins i tot cases al seu pas.
La xifra de morts ascendeix als 10.000, i apareixen altres problemes, com explosions i fuges a les centrals nuclears, que posen en perill la vida de moltes persones més, i també l'economia japonesa.
A més , l'alerta per nous terratrèmols continuarà activa, com a mínim, fins el proper dimarts.
diumenge, 6 de març del 2011
El País Valencià sense TV3
06/III/11
I. LÓPEZ
Al País Valencià ja no es pot veure TV3. Només uns pocs privilegiats del nord de Castelló veuen aquest canal gràcies al repetidor de Tortosa. Tota una sort.
Les emissions es van tallar el passat 25 de febrer de 2011. Acció Cultural del País Valencià havia de pagar multes que arribaven als 600.000€, imposades pel govern valencià, i va tallar les emissions per no haver de pagar-ne més. Els valencians ens quedem sense veure TV3 per uns repetidors que van ser pagats per molts de nosaltres ara fa uns quants anys, quan va aparèixer la mateixa amenaça.
Acció Cultural del País Valencià i moltes altres entitats han organitzat, durant aquestes últimes setmanes, mobilitzacions contra el tancament d’aquestes emissions. A Castelló va haver-hi una manifestació multitudinària el passat 26 de febrer. Milers de persones van sortir al carrer per reclamar la televisió catalana, defenent la seua llibertat d’expressió i la pluralitat informativa. Segons la organització van ser 15000 persones les que van participar, i segons la policia 3000. “Volem TV3” va ser un dels crits més sentits a la manifestació, on hi havia pancartes que deien que volien veure els programes de la televisió catalana. Fins i tot nens reclamaven el seu dret a veure el Club Super 3. Al final es va llegir una manifest, d’on va destacar la frase d’Ovidi Montllor: “Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense en català, és la mateixa gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense.”
Acció Cultural assegura que no és un tancament definitiu, i que amb ajuda de tots aconseguirem tornar a veure TV3.
I. LÓPEZ
Al País Valencià ja no es pot veure TV3. Només uns pocs privilegiats del nord de Castelló veuen aquest canal gràcies al repetidor de Tortosa. Tota una sort.
Les emissions es van tallar el passat 25 de febrer de 2011. Acció Cultural del País Valencià havia de pagar multes que arribaven als 600.000€, imposades pel govern valencià, i va tallar les emissions per no haver de pagar-ne més. Els valencians ens quedem sense veure TV3 per uns repetidors que van ser pagats per molts de nosaltres ara fa uns quants anys, quan va aparèixer la mateixa amenaça.
Acció Cultural del País Valencià i moltes altres entitats han organitzat, durant aquestes últimes setmanes, mobilitzacions contra el tancament d’aquestes emissions. A Castelló va haver-hi una manifestació multitudinària el passat 26 de febrer. Milers de persones van sortir al carrer per reclamar la televisió catalana, defenent la seua llibertat d’expressió i la pluralitat informativa. Segons la organització van ser 15000 persones les que van participar, i segons la policia 3000. “Volem TV3” va ser un dels crits més sentits a la manifestació, on hi havia pancartes que deien que volien veure els programes de la televisió catalana. Fins i tot nens reclamaven el seu dret a veure el Club Super 3. Al final es va llegir una manifest, d’on va destacar la frase d’Ovidi Montllor: “Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense en català, és la mateixa gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense.”
Acció Cultural assegura que no és un tancament definitiu, i que amb ajuda de tots aconseguirem tornar a veure TV3.
divendres, 18 de febrer del 2011
Pa Negre, al paraninf
18/II/2011
I. LÓPEZ
El proper dimecres dia 16 de febrer es projectarà, al Paraninf de la Universitat Jaume I de Castelló, el llargmetratge de Agustí Villalonga, Pa Negre. Es farà en dos sessions, una a les 19:30 hores i una altra a les 22:30. La pel•lícula, guanyadora de nou premis Goya inclòs el de millor pel•lícula, conta, des del punt de vista d’Andreu, un nen d’Osona, l’època de la postguerra, amb fam, humiliació...
La projecció d’aquesta pel•lícula forma part d’un cicle de cinema en valencià organitzat pels Serveis Lingüístics de les universitats valencianes. Totes les pel•lícules es projectaran en dimecres i les entrades tindran un preu de tres euros. A més de Pa Negre també es projectaran altres pel•lícules com l’ultima de la saga Harry Potter, el 23 de febrer; Perdona si et dic amor, de Federico Moccia, el dia 20 d’abril; o Herois, del català Pau Freixas, el 13 d’abril, entre moltes altres.
I. LÓPEZ
El proper dimecres dia 16 de febrer es projectarà, al Paraninf de la Universitat Jaume I de Castelló, el llargmetratge de Agustí Villalonga, Pa Negre. Es farà en dos sessions, una a les 19:30 hores i una altra a les 22:30. La pel•lícula, guanyadora de nou premis Goya inclòs el de millor pel•lícula, conta, des del punt de vista d’Andreu, un nen d’Osona, l’època de la postguerra, amb fam, humiliació...
La projecció d’aquesta pel•lícula forma part d’un cicle de cinema en valencià organitzat pels Serveis Lingüístics de les universitats valencianes. Totes les pel•lícules es projectaran en dimecres i les entrades tindran un preu de tres euros. A més de Pa Negre també es projectaran altres pel•lícules com l’ultima de la saga Harry Potter, el 23 de febrer; Perdona si et dic amor, de Federico Moccia, el dia 20 d’abril; o Herois, del català Pau Freixas, el 13 d’abril, entre moltes altres.
divendres, 4 de febrer del 2011
La Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló fa 30 anys.
Propostes per a tota la família
04/II/2011
I. LÓPEZ
La Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló dona, el proper dissabte dia 12 de Febrer, el tret de sortida als actes que celebrarà durant tot l’any per commemorar el seu 30 aniversari. Ho farà amb la recuperació i representació de l’obra El dolçainer de Tales, junt a Xarxa Teatre, a les 18:00h a la plaça Major de Castelló. Aquesta obra de teatre de carrer va ser representada per primera vegada en 1987 i mostra en una hora com es un dia de festa major a un poble de la província, amb balls de gegants i cabuts, processons, bous i un ball de plaça. Amb ella la Colla de Dolçainers i Tabaleters i Xarxa Teatre volen rendir reconeixement a l’escola de Tales i a les persones que van fer possible la creació de l’espectacle en 1987.
Al llarg de l’any hi hauran altres activitats com un concert de la Colla al Teatre Principal a l’abril, un recital amb la banda Santa Cecília Societat Musical d’Atzeneta a la plaça de Les Aules, al maig, o l’organització de l’Aplec de la Federació Valenciana de Dolçainers i Tabaleters que serà a la tardor, a més de diferents tallers de percussió i dolçaina.
04/II/2011
I. LÓPEZ
La Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló dona, el proper dissabte dia 12 de Febrer, el tret de sortida als actes que celebrarà durant tot l’any per commemorar el seu 30 aniversari. Ho farà amb la recuperació i representació de l’obra El dolçainer de Tales, junt a Xarxa Teatre, a les 18:00h a la plaça Major de Castelló. Aquesta obra de teatre de carrer va ser representada per primera vegada en 1987 i mostra en una hora com es un dia de festa major a un poble de la província, amb balls de gegants i cabuts, processons, bous i un ball de plaça. Amb ella la Colla de Dolçainers i Tabaleters i Xarxa Teatre volen rendir reconeixement a l’escola de Tales i a les persones que van fer possible la creació de l’espectacle en 1987.
Al llarg de l’any hi hauran altres activitats com un concert de la Colla al Teatre Principal a l’abril, un recital amb la banda Santa Cecília Societat Musical d’Atzeneta a la plaça de Les Aules, al maig, o l’organització de l’Aplec de la Federació Valenciana de Dolçainers i Tabaleters que serà a la tardor, a més de diferents tallers de percussió i dolçaina.
divendres, 28 de gener del 2011
El Bicicas, la nova forma de desplaçament
20/I/2011
I. LÓPEZ
El Bicicas, servei gratuït de préstec de bicicletes de l’ajuntament de Castelló de la Plana ha notat, en aquest últim any, un gran augment en la utilització per part dels ciutadans. Aquest últim mes ha batut rècords amb més de 13.000 usuaris registrats i 68.855 préstecs. Actualment, el nombre de préstecs diaris ronda els 2.200, el que suposa un augment del 270% respecte al mateix mes de l’any anterior. A més, han augmentat les bases per replegar i deixar bicicletes de 6 a més de 40 des de 2008, sent les més utilitzades les de l’avinguda Sos Baynat, l’estació i la Universitat Jaume I.
Amb la utilització del Bicicas, els castellonencs ajuden a millorar la mobilitat de la ciutat i utilitzen una forma de transport sostenible i respectuosa amb el medi ambient.
I. LÓPEZ
El Bicicas, servei gratuït de préstec de bicicletes de l’ajuntament de Castelló de la Plana ha notat, en aquest últim any, un gran augment en la utilització per part dels ciutadans. Aquest últim mes ha batut rècords amb més de 13.000 usuaris registrats i 68.855 préstecs. Actualment, el nombre de préstecs diaris ronda els 2.200, el que suposa un augment del 270% respecte al mateix mes de l’any anterior. A més, han augmentat les bases per replegar i deixar bicicletes de 6 a més de 40 des de 2008, sent les més utilitzades les de l’avinguda Sos Baynat, l’estació i la Universitat Jaume I.
Amb la utilització del Bicicas, els castellonencs ajuden a millorar la mobilitat de la ciutat i utilitzen una forma de transport sostenible i respectuosa amb el medi ambient.
divendres, 21 de gener del 2011
Opinions de la llei antitabac
21/01/11 Castelló de La Plana
I. LÓPEZ
Jo personalment crec que la llei antitabac està ben feta, però amb algunes excepcions. Em pareix molt bé que no es permeta fumar als bars i altres locals tancats on conviuen fumadors i no fumadors, més que res per una qüestió de respecte. No m’haguera importat que deixaren fumar en bars només per fumadors, però el problema és que llavors no quedaria cap altre bar per als no fumadors, perquè tots els propietaris preferirien l’altre per guanyar més diners. Quant a no poder fumar en llocs a l’aire lliure, com parcs o places per xiquets, em pareix que han fet la llei massa estricta, sobretot si tenim en compte que després, per exemple, vas a veure un partit de futbol i tens al costat a algú que es passa tot el partit fumant i et molesta, però allí sí que està permès.
Quan he demanat opinió a un no fumador, la resposta ha sigut molt semblant a la meua. També creia que per a bars i llocs tancats la llei estava molt bé, però que amb els espais oberts havien fet la llei molt dura.
Al contrari del que em semblava que anava ha respondre, quan he fet la pregunta a un fumador m’ha contestat el mateix. Ha dit que no li pareixia del tot bé no poder fumar en llocs oberts, però que li pareixia perfecte i respectava totalment la decisió de prohibir fumar en llocs tancats, perquè la resta no tenen perquè fumar passivament si no volen.
Aquesta imatge ja no es podrà veure als bars.
I. LÓPEZ
Jo personalment crec que la llei antitabac està ben feta, però amb algunes excepcions. Em pareix molt bé que no es permeta fumar als bars i altres locals tancats on conviuen fumadors i no fumadors, més que res per una qüestió de respecte. No m’haguera importat que deixaren fumar en bars només per fumadors, però el problema és que llavors no quedaria cap altre bar per als no fumadors, perquè tots els propietaris preferirien l’altre per guanyar més diners. Quant a no poder fumar en llocs a l’aire lliure, com parcs o places per xiquets, em pareix que han fet la llei massa estricta, sobretot si tenim en compte que després, per exemple, vas a veure un partit de futbol i tens al costat a algú que es passa tot el partit fumant i et molesta, però allí sí que està permès.
Quan he demanat opinió a un no fumador, la resposta ha sigut molt semblant a la meua. També creia que per a bars i llocs tancats la llei estava molt bé, però que amb els espais oberts havien fet la llei molt dura.
Al contrari del que em semblava que anava ha respondre, quan he fet la pregunta a un fumador m’ha contestat el mateix. Ha dit que no li pareixia del tot bé no poder fumar en llocs oberts, però que li pareixia perfecte i respectava totalment la decisió de prohibir fumar en llocs tancats, perquè la resta no tenen perquè fumar passivament si no volen.
dilluns, 17 de gener del 2011
La nova llei antitabac
17/I/2011
I. LÓPEZ
Amb el 2011 ha entrat en vigor la nova llei antitabac, que prohibeix fumar en tots els espais públics tancats, inclosos els bars i restaurants. A més, la nova llei també impedeix fumar en les portes de centres d'ensenyament i hospitals, i en parcs infantils, encara que estiguen a l'aire lliure.
Aquesta novetat ha causat moltes polèmiques, tant entre fumadors com no fumadors. Els propietaris dels bars estan molt enfadats perquè perdran molts diners i clients, i hauran de gastar diners en estufes per posar terrasses al carrer. Això ha provocat que molts bars, com el bar Espirit de Castelló, es declaren objectors de la llei, perquè diuen que en els pocs dies que la van aplicar els ingressos van baixar entre un 75% i un 80%. Ara permeten fumar als clients als seus bars, encara que ja han sigut denunciats, i hauran de pagar una multa de entre 600 i 10000 euros.
A més, també hi hauran excepcions en llocs tancats on es podrà fumar, com en habitacions d'hotel habilitades per fumar o en llocs de la presó, també habilitats per fer-ho.
I. LÓPEZ
Amb el 2011 ha entrat en vigor la nova llei antitabac, que prohibeix fumar en tots els espais públics tancats, inclosos els bars i restaurants. A més, la nova llei també impedeix fumar en les portes de centres d'ensenyament i hospitals, i en parcs infantils, encara que estiguen a l'aire lliure.
Aquesta novetat ha causat moltes polèmiques, tant entre fumadors com no fumadors. Els propietaris dels bars estan molt enfadats perquè perdran molts diners i clients, i hauran de gastar diners en estufes per posar terrasses al carrer. Això ha provocat que molts bars, com el bar Espirit de Castelló, es declaren objectors de la llei, perquè diuen que en els pocs dies que la van aplicar els ingressos van baixar entre un 75% i un 80%. Ara permeten fumar als clients als seus bars, encara que ja han sigut denunciats, i hauran de pagar una multa de entre 600 i 10000 euros.
A més, també hi hauran excepcions en llocs tancats on es podrà fumar, com en habitacions d'hotel habilitades per fumar o en llocs de la presó, també habilitats per fer-ho.
diumenge, 9 de gener del 2011
ENTREVISTA- MIQUEL PORCAR
Miquel Porcar va nàixer a Castelló l'any 1992. Actualment és jugador d'hoquei del Barça. A continuació li farem unes preguntes per coneixer millor aquest jove jugador.
Pregunta:A quina edat vas començar a jugar a hoquei?
Resposta:Vaig començar a patinar als 7 anys i a jugar un poc més seriosament al hoquei als 10.
P:Per què vas decidir fer aquest esport i no qualsevol altre?
R:Vaig començar a l'escola perquè la meva millor amiga s'havia apuntat a una activitat extraescolar de patinatge, on el monitor era l’entrenador del meu equip actual.
P:En quin club vas començar a jugar?
R:En el HCC, Hockey Club Castelló.
P:Com has arribat a jugar al Barça?
R:En setembre vaig fer unes proves, ja que anava a estudiar a Barcelona i no volia deixar de practicar el meu esport preferit.
P:Quan de temps fa que jugues allí?
R:Des de setembre de 2010.
P:Va ser molt dur el canvi de ciutat i de vida?
R:Barcelona es una ciutat molt bonica, estic molt a gust allí, però les coses petites de Castelló es troben a faltar, encara que ja em conec aquesta experiència de quan vaig anar a Canadà a estudiar primer de batxiller. Vaig estar un any allunyat de la meua gent.
P:En quina categoria jugues?
R:En sub20-nacional en hoquei gel i en absoluta-nacional en hoquei inline.
P:Quan de temps dediques a la setmana? (entrenaments, partits...)
R:6 hores de mitjana.
P:A més de jugar, també estudies? Com ho compagines amb l'esport?
R:Estudie matemàtiques en la Universitat Politècnica de Catalunya de Barcelona, estic tot el dia a la facultat i quan acabe vaig a entrenar.
P:Has jugat alguna vegada a l'estranger? Com va ser l'experiència?
R:Sí, a Quebec(Canadà). Va ser el meu primer contacte amb el gel, va ser la millor decisió de la meua vida.
P:Quines aspiracions tens per al futur?
R:Seguir disfrutant amb l'hoquei, i poder millorar i jugar a un bon nivell.
Miquel, moltes gràcies per respondre a les nostres preguntes. Fins una altra!
Pregunta:A quina edat vas començar a jugar a hoquei?
Resposta:Vaig començar a patinar als 7 anys i a jugar un poc més seriosament al hoquei als 10.
P:Per què vas decidir fer aquest esport i no qualsevol altre?
R:Vaig començar a l'escola perquè la meva millor amiga s'havia apuntat a una activitat extraescolar de patinatge, on el monitor era l’entrenador del meu equip actual.
P:En quin club vas començar a jugar?
R:En el HCC, Hockey Club Castelló.
P:Com has arribat a jugar al Barça?
R:En setembre vaig fer unes proves, ja que anava a estudiar a Barcelona i no volia deixar de practicar el meu esport preferit.
P:Quan de temps fa que jugues allí?
R:Des de setembre de 2010.
P:Va ser molt dur el canvi de ciutat i de vida?
R:Barcelona es una ciutat molt bonica, estic molt a gust allí, però les coses petites de Castelló es troben a faltar, encara que ja em conec aquesta experiència de quan vaig anar a Canadà a estudiar primer de batxiller. Vaig estar un any allunyat de la meua gent.
P:En quina categoria jugues?
R:En sub20-nacional en hoquei gel i en absoluta-nacional en hoquei inline.
P:Quan de temps dediques a la setmana? (entrenaments, partits...)
R:6 hores de mitjana.
P:A més de jugar, també estudies? Com ho compagines amb l'esport?
R:Estudie matemàtiques en la Universitat Politècnica de Catalunya de Barcelona, estic tot el dia a la facultat i quan acabe vaig a entrenar.
P:Has jugat alguna vegada a l'estranger? Com va ser l'experiència?
R:Sí, a Quebec(Canadà). Va ser el meu primer contacte amb el gel, va ser la millor decisió de la meua vida.
P:Quines aspiracions tens per al futur?
R:Seguir disfrutant amb l'hoquei, i poder millorar i jugar a un bon nivell.
Miquel, moltes gràcies per respondre a les nostres preguntes. Fins una altra!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)