Demà comença el curs 2011-2012 de l’esplai de l’associació Josep Climent.
L’objectiu de l’esplai es l’educació i el creixement integral dels infants. Així, creiem que el temps de lleure no ha de ser un temps que afavorisca el consumisme, la passivitat, l’individualisme i la superficialitat, sinó un temps privilegiat per al creixement personal. L’acció educativa és viscuda en un ambient lúdic marcat per l’aventura, la creativitat, l’amistat, el contacte amb la natura, l’alegria i la festa. Amb aquesta educació es pretenen formar persones lliures i amb identitat, amb una dimensió comunitària, acollidores i contemplatives, amb autoestima i esperit de superació, reflexives, que estimen la natura i la nostra cultura, solidaries, compromeses, austeres i obertes.
L’esplai te lloc als locals de la parròquia de Sant Cristòfol, al carrer Marqués de la Ensenada, tots els dissabtes de 16:30 a 19:00h i poden acudir xiquets des de 1r de primària fins a 4t d’ESO. A més, alguns caps de setmana s’organitzen acampades i a l’estiu tenen lloc la colònia i el campament Amunt.
divendres, 21 d’octubre del 2011
dimarts, 11 d’octubre del 2011
" Força, equilibri, valor i seny"
Una de les meues aficions són els castells, torres humanes que s’aixequen des de fa més de dos-cents anys, a tota Catalunya i també a les Balears. Els castells tenen el seu origen en el Ball de valencians, on al final es feia una xicoteta torre. Aquesta part del ball va anar agafant força fins que se'n va independitzar d’ell i es van formar les muixerangues, d’on destaca la Muixeranga d’Algemesí. Aquesta tradició es va estendre al Camp de Tarragona, i els castells van anar augmentant d’alçada i evolucionant fins a ser com els coneixem en l’actualitat. El primer castell documentat data de 1770, i les primeres colles castelleres van aparèixer a Valls, capital de l’alt Camp. Actualment hi ha més de 60 colles arreu dels Països Catalans.
El lema dels castells és “Força, equilibri, valor i seny”. Aquestes són qualitats indispensables en un bon casteller, a més del treball, l’esforç, la capacitat de superació, confiança... Actualment molta gent considera que els castells són com una filosofia de vida: la gent gran ajuda els més menuts a arribar a dalt de tot, a tocar el cel; però a mesura que aquests es van fer grans, han d’anar baixant posicions en el castell i ajudar ara als que són els més petits.
La vestimenta castellera consta de:
- Camisa: cada colla té un color en la camisa que la identifica i la distingeix d’altres colles.
- Pantaló: és de color blanc i no ha de relliscar
-Faixa: sol ser negra i es col•loca enrotllada a l’altura dels ronyons per ajudar els atres a pujar i per protegir l’esquena.
- Mocador: sol ser roig amb punts blancs. S’utilitzava tradicionalment per cobrir-se el cap, però ara té altres funcions. Els castellers se’l posen nugat a la cintura perquè la faixa no es desenrotlle, als canells per protegir-los de lesions o nugat a la cama dreta per ajudar els castellers a pujar.
- Casc: la canalla que puja al castell porta casc per protegir-se de lesions, tant en les actuacions com als assaigs.
Un castell consta de diverses parts:
- La pinya: és la base del castell, que se situa sobre el sòl. Protegeix els castellers dels impactes contra el terra i subjecta el tronc.
- El tronc: està sobre la base i arriba fins al pis de dosos. Segons el nombre de pisos del castells, hi ha baixos, segons, terços, quarts,quints...
- El pom de dalt: està format pels tres pisos superiors, que sempre són iguals. Primer estan els dosos, dos nens de 11 o 12 anys que es situen drets sobre l’últim pis del tronc. L’acotxador és el més petit de tot el castell i es col•loca amb un peu a cada dos agafant els braços dels castellers de sota. Per últim està l’enxaneta, que passa per damunt de l’acotxador i fa l’aleta (alça el braç), llavors és quan el castell es considera carregat.
- Folre: és una segona base que es posa a sobre de la pinya en els castells de nou pisos i alguns de vuit.
- Manilles: és una tercera base que es posa sobre el folre en castells de deu i al pilar de vuit.
Els castells es classifiquen per la forma que tenen i l’alçada. S’anomenen amb dos nombres: el primer indica el nombre de castellers per pis que hi ha al tronc i el segon el nombre de pisos ( per exemple un 4 de 8 té quatre castellers per pis al tronc i vuit pisos). A més, en els castells que tenen folre o manilles s’afegeixen aquestes paraules al nom (tres de deu amb folre i manilles). Els castells que tenen dos casteller per pis també s’anomenen torre i els que només en tenen un s’anomenen pilar. A més existeixen uns altres castells que es formen amb una estructura d’un castell normal amb un pilar al mig (castells amb agulla). El castell es considera carregat quan es desmunta l’estructura del castell i es queda el pilar sol sobre la pinya.
L’any 2011 els castells van ser proclamats patrimoni inmaterial de la humanitat per la Unesco.
El lema dels castells és “Força, equilibri, valor i seny”. Aquestes són qualitats indispensables en un bon casteller, a més del treball, l’esforç, la capacitat de superació, confiança... Actualment molta gent considera que els castells són com una filosofia de vida: la gent gran ajuda els més menuts a arribar a dalt de tot, a tocar el cel; però a mesura que aquests es van fer grans, han d’anar baixant posicions en el castell i ajudar ara als que són els més petits.
La vestimenta castellera consta de:
- Camisa: cada colla té un color en la camisa que la identifica i la distingeix d’altres colles.
- Pantaló: és de color blanc i no ha de relliscar
-Faixa: sol ser negra i es col•loca enrotllada a l’altura dels ronyons per ajudar els atres a pujar i per protegir l’esquena.
- Mocador: sol ser roig amb punts blancs. S’utilitzava tradicionalment per cobrir-se el cap, però ara té altres funcions. Els castellers se’l posen nugat a la cintura perquè la faixa no es desenrotlle, als canells per protegir-los de lesions o nugat a la cama dreta per ajudar els castellers a pujar.
- Casc: la canalla que puja al castell porta casc per protegir-se de lesions, tant en les actuacions com als assaigs.
Un castell consta de diverses parts:
- La pinya: és la base del castell, que se situa sobre el sòl. Protegeix els castellers dels impactes contra el terra i subjecta el tronc.
- El tronc: està sobre la base i arriba fins al pis de dosos. Segons el nombre de pisos del castells, hi ha baixos, segons, terços, quarts,quints...
- El pom de dalt: està format pels tres pisos superiors, que sempre són iguals. Primer estan els dosos, dos nens de 11 o 12 anys que es situen drets sobre l’últim pis del tronc. L’acotxador és el més petit de tot el castell i es col•loca amb un peu a cada dos agafant els braços dels castellers de sota. Per últim està l’enxaneta, que passa per damunt de l’acotxador i fa l’aleta (alça el braç), llavors és quan el castell es considera carregat.
- Folre: és una segona base que es posa a sobre de la pinya en els castells de nou pisos i alguns de vuit.
- Manilles: és una tercera base que es posa sobre el folre en castells de deu i al pilar de vuit.
Els castells es classifiquen per la forma que tenen i l’alçada. S’anomenen amb dos nombres: el primer indica el nombre de castellers per pis que hi ha al tronc i el segon el nombre de pisos ( per exemple un 4 de 8 té quatre castellers per pis al tronc i vuit pisos). A més, en els castells que tenen folre o manilles s’afegeixen aquestes paraules al nom (tres de deu amb folre i manilles). Els castells que tenen dos casteller per pis també s’anomenen torre i els que només en tenen un s’anomenen pilar. A més existeixen uns altres castells que es formen amb una estructura d’un castell normal amb un pilar al mig (castells amb agulla). El castell es considera carregat quan es desmunta l’estructura del castell i es queda el pilar sol sobre la pinya.
L’any 2011 els castells van ser proclamats patrimoni inmaterial de la humanitat per la Unesco.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)