dimecres, 25 d’abril del 2012
O ara, o mai!
Avui es 25 d’Abril. Pot semblar un dia qualsevol, però per als valencians no ho és. Avui fa 305 anys de la derrota del bàndol dels Àustries en la batalla d’Almansa de 1707. Aquesta derrota va suposar, amb la publicació dels Decrets de Nova Planta, l’aboliment dels Furs i la incorporació la corona de Castella.
Aquesta vesprada es farà al teatre del Raval de Castelló un acte en homenatge a Joan Fuster, recordant el 30è aniversari de l’aplec que es va fer el 25 d’abril de 1982 i que va reunir a la plaça de bous de Castelló a milers de valencians que commemoraven el 50è aniversari de les Normes del 32. Joan Fuster va estar molt compromès amb la llengua i el poble i va participar en aquell aplec, per això, 50 anys després de la publicació de Nosaltres, els valencians , se li fa aquest homenatge. En l’acte es combinaran projeccions de l’aplec amb el discurs que Joan Fuster va fer i es llegiran alguns dels seus textos fent un repàs per la seua vida. A més, està prevista l’actuació musical de Miquel Gil i Naia i l’acte serà conduït per Valentí Pinyot.
La plataforma Castelló per la llengua organitza aquest homenatge, el primer dels actes de la campanya en commemoració del 80è aniversari de les Normes de Castelló, que culminarà en una gran manifestació al desembre.
dijous, 12 d’abril del 2012
La bicicleta a la ciutat
La contaminació es un fet cada vegada més present a la societat actual. Milers de persones gasten el seu cotxe cada dia per moure’s per la ciutat, fins i tot per fer trajectes molt curts, i això fa que la pol•lució a la ciutat siga extremadament alta. Els ciutadans tenim moltes maneres d’evitar aquest gran problema, una d’elles es utilitzar un transport alternatiu i més eficient, la bicicleta.
Castelló i en general totes les ciutats situades a la vora de la mar Mediterrània son llocs plans, amb clima suau i on plou pocs dies a l’any, és a dir, son idònies per a l’ús de la bicicleta. Amb ella podem anar a treballar, a l’escola, a comprar... Podem fer de la bicicleta una forma de vida que col•labora en mantindre net el planeta. Però per aconseguir que aquest transport es convertisca en el predominant, fan falta encara moltes millores en aquesta ciutat, que sembla feta per als cotxes.
El primer que s’hauria d’aconseguir, és el respecte entre conductors, vianants i ciclistes. Actualment, els pocs castellonencs ens atrevim a eixir al carrer amb la bicicleta trobem molts problemes per arribar al lloc desitjat. Si vas per la vorera, els vianants et diuen que has d’anar per baix. A voltes ho fan de forma amable i altres simplement criden desesperats, però tu, obedient, baixes a enfrontar-te amb els cotxes. Si el carrer és estret decideixes no anar per la dreta, per a que no t’avancen i et puguen tombar. Però si vas pel mig, els conductors xiulen com bojos perquè es desesperen amb la teua velocitat. Arribes a una rotonda i tens dues opcions per arribar on vols, anar per un carrer del centre per on es suposa que no passen quasi cotxes i fer-ho en sentit contrari o anar per un amb tres carrils. Decideixes anar en sentit contrari però abans de recórrer 50 metres et trobes amb la policia, que et diu que has d’anar per l’altre carrer ja que no es pot anar en direcció contrària. I tornes al mateix problema. Cotxes que et xiulen i t’avancen sense deixar espai i fent un vent que quasi et tomba, gent que obri la porta dels vehicles sense mirar si ve algú i un llarg etcètera que fa que decideixes finalment no anar mai més en bicicleta. Per evitar tot això caldria modelar una nova ciutat pensada també per a les bicis, amb voreres amples, carrils bici i zones on la velocitat dels vehicles estigués més limitada. També caldria aconseguir que tota la societat acceptara la bicicleta i que la respectara. Seria bo poder deixar la bicicleta nugada al carrer sense que ningú te la robara i destrossara.
En moltes ciutats d’Europa la bicicleta ja es el transport més utilitzat. Un exemple es Amsterdam, a Holanda, on gairebé tothom utilitza aquest mitjà per moure’s per la ciutat. Si passeges pels seus carrers pots veure bicicletes nugades a totes les baranes i als ponts, grans pàrquings i carrils bici... En definitiva, una ciutat que respecta els ciclistes i on tothom, joves vells i xiquets, utilitza aquest transport sostenible. Si aconseguim que la nostra ciutat siga així, contribuirem a disminuir la contaminació i a mantindre el planeta més net.
Castelló i en general totes les ciutats situades a la vora de la mar Mediterrània son llocs plans, amb clima suau i on plou pocs dies a l’any, és a dir, son idònies per a l’ús de la bicicleta. Amb ella podem anar a treballar, a l’escola, a comprar... Podem fer de la bicicleta una forma de vida que col•labora en mantindre net el planeta. Però per aconseguir que aquest transport es convertisca en el predominant, fan falta encara moltes millores en aquesta ciutat, que sembla feta per als cotxes.
El primer que s’hauria d’aconseguir, és el respecte entre conductors, vianants i ciclistes. Actualment, els pocs castellonencs ens atrevim a eixir al carrer amb la bicicleta trobem molts problemes per arribar al lloc desitjat. Si vas per la vorera, els vianants et diuen que has d’anar per baix. A voltes ho fan de forma amable i altres simplement criden desesperats, però tu, obedient, baixes a enfrontar-te amb els cotxes. Si el carrer és estret decideixes no anar per la dreta, per a que no t’avancen i et puguen tombar. Però si vas pel mig, els conductors xiulen com bojos perquè es desesperen amb la teua velocitat. Arribes a una rotonda i tens dues opcions per arribar on vols, anar per un carrer del centre per on es suposa que no passen quasi cotxes i fer-ho en sentit contrari o anar per un amb tres carrils. Decideixes anar en sentit contrari però abans de recórrer 50 metres et trobes amb la policia, que et diu que has d’anar per l’altre carrer ja que no es pot anar en direcció contrària. I tornes al mateix problema. Cotxes que et xiulen i t’avancen sense deixar espai i fent un vent que quasi et tomba, gent que obri la porta dels vehicles sense mirar si ve algú i un llarg etcètera que fa que decideixes finalment no anar mai més en bicicleta. Per evitar tot això caldria modelar una nova ciutat pensada també per a les bicis, amb voreres amples, carrils bici i zones on la velocitat dels vehicles estigués més limitada. També caldria aconseguir que tota la societat acceptara la bicicleta i que la respectara. Seria bo poder deixar la bicicleta nugada al carrer sense que ningú te la robara i destrossara.
En moltes ciutats d’Europa la bicicleta ja es el transport més utilitzat. Un exemple es Amsterdam, a Holanda, on gairebé tothom utilitza aquest mitjà per moure’s per la ciutat. Si passeges pels seus carrers pots veure bicicletes nugades a totes les baranes i als ponts, grans pàrquings i carrils bici... En definitiva, una ciutat que respecta els ciclistes i on tothom, joves vells i xiquets, utilitza aquest transport sostenible. Si aconseguim que la nostra ciutat siga així, contribuirem a disminuir la contaminació i a mantindre el planeta més net.
Pàrquing de bicicletes a Amsterdam
Subscriure's a:
Missatges (Atom)