Fent pinya!

El passat dissabte la plaça Major de Castelló es va plenar de gent per viure la XIII Trobada de Bèsties de Foc, un acte ja típic del calendari castellonenc que organitza cada any Botafocs, els dimonis del Grau. En la festa van haver diverses mostres de cultura d’arreu del territori català i valencià, tant locals com de colles i agrupacions convidades. Estaven els Nanos i els Cavallets del Corpus, el bestiari de Castelló i dels pobles convidats, colles de dolçainers i trabucaires i fins i tot una colla castellera. I clar, si jo de normal ja vaig a totes aquestes coses, imagineu-vos si damunt ve una colla a fer castells! No m’ho podia perdre. Vaig eixir abans de l’assaig de dolçaina i vaig apropar-me a la plaça a vore si ja començaven. Vaig esperar-me una estona i per fi vaig vore el primer castell, un 4 de 6 amb el pilar al mig. No és la primera vegada que veig castells en directe, però si he de dir la veritat ja no me’n recordava de les altres vegades, potser ja fa molt de temps. Després, mentre feien el passacarrer, vaig marxar cap a la reunió del campament. Era la primera i no podia faltar. Només acabar, i aquesta vegada amb tres o quatre monitors més que també es van apuntar, vam tornar cap a la plaça. Ens vam perdre el pilar caminant que van fer pegant la volta a la plaça, però ma mare, que ja sap la gran afició que tinc pels castells, el va gravar. El que no se ben bé és que feia ella allí. Diu que no li agrada vore els castells perquè pateix però jo se que en el fons li agraden tant com a mi! (Bé, igual no tant...) Just quan vam arribar a la plaça van fer el 2 de 6 i finalment el 3 de 7, el primer castell que feien de set pisos i un gran repte considerant que portaven poca gent. Van demanar l’ajuda de la gent per a fer pinya, i allí que ens vam posar. La veritat es que va haver un moment que vaig patir. El castell tremolava un poc i estava segura de que si queien ho farien damunt meua i fins i tot caurien al terra, perquè la pinya era realment menuda. Però no va ser així, van aconseguir descarregar el castell i tots vam quedar satisfets. Aquest ha sigut el primer castell en el que he participat (encara que sense fer massa feina, la veritat) i espere que no siga l’últim!