Fent pinya!

El passat dissabte la plaça Major de Castelló es va plenar de gent per viure la XIII Trobada de Bèsties de Foc, un acte ja típic del calendari castellonenc que organitza cada any Botafocs, els dimonis del Grau. En la festa van haver diverses mostres de cultura d’arreu del territori català i valencià, tant locals com de colles i agrupacions convidades. Estaven els Nanos i els Cavallets del Corpus, el bestiari de Castelló i dels pobles convidats, colles de dolçainers i trabucaires i fins i tot una colla castellera. I clar, si jo de normal ja vaig a totes aquestes coses, imagineu-vos si damunt ve una colla a fer castells! No m’ho podia perdre. Vaig eixir abans de l’assaig de dolçaina i vaig apropar-me a la plaça a vore si ja començaven. Vaig esperar-me una estona i per fi vaig vore el primer castell, un 4 de 6 amb el pilar al mig. No és la primera vegada que veig castells en directe, però si he de dir la veritat ja no me’n recordava de les altres vegades, potser ja fa molt de temps. Després, mentre feien el passacarrer, vaig marxar cap a la reunió del campament. Era la primera i no podia faltar. Només acabar, i aquesta vegada amb tres o quatre monitors més que també es van apuntar, vam tornar cap a la plaça. Ens vam perdre el pilar caminant que van fer pegant la volta a la plaça, però ma mare, que ja sap la gran afició que tinc pels castells, el va gravar. El que no se ben bé és que feia ella allí. Diu que no li agrada vore els castells perquè pateix però jo se que en el fons li agraden tant com a mi! (Bé, igual no tant...) Just quan vam arribar a la plaça van fer el 2 de 6 i finalment el 3 de 7, el primer castell que feien de set pisos i un gran repte considerant que portaven poca gent. Van demanar l’ajuda de la gent per a fer pinya, i allí que ens vam posar. La veritat es que va haver un moment que vaig patir. El castell tremolava un poc i estava segura de que si queien ho farien damunt meua i fins i tot caurien al terra, perquè la pinya era realment menuda. Però no va ser així, van aconseguir descarregar el castell i tots vam quedar satisfets. Aquest ha sigut el primer castell en el que he participat (encara que sense fer massa feina, la veritat) i espere que no siga l’últim!

Quan estimes el que tens, tens tot el que vols

Aquest es l’eslògan del nou anunci de la marca de cervesa Estrella Damm per a l’estiu 2012, que es va estrenar ahir. Els anuncis d’estiu d’aquesta cervesa son famosos i les seues cançons es solen convertir en èxits. Primer va ser el tonight, tonight de l’anunci rodat a Formentera al 2009, l’any següent la cançó Aplejack ens mostrava les festes de Sant Joan de Menorca, al 2011 els protagonistes van ser dos aprenents de cuiners que feien un curs al Bulli amb Ferran Adrià i enguany l’anunci ens explica la història d’un xic que torna a casa per festes i que finalment decideix quedar-se. Enguany s’ha rodat a l’illa de Mallorca i, com tots els anys, ens mostra l’esperit de l’estiu mediterrani, amb platja, sol, festa, amor i amistat. L'any que ve podrien rodar l'anunci al País Valencià. Encara que no ho parega hi han llocs (cada vegada menys), com per exemple les Columbretes, que serien l'escenari perfecte d'aquesta campanya. Els anuncis d’Estrella Damm s’han convertit per a molts en referències que marquen el vertader començament de l’estiu. I és que, qui no desitja tenir un estiu com aquest?

Festival de danses de l'Antiga Corona d'Aragó

Aquest cap de setmana es celebra ací a Castelló el Festival de Danses de l’Antiga Corona d’Aragó. Aquest festival reuneix grups de danses tradicionals d’arreu de l’Antiga Corona d’Aragó i també algun grup convidat de fora, que actuen durant el cap de setmana a diferents llocs de la ciutat. Quan jo era menuda ma mare i els pares d’uns amics formaven part de l’organització d’aquest festival, i jo recorde que m’encantava. Vam fer amics d’arreu del món: de Cerdenya, de Costa Rica, de Filipines i fins i tot d’una colla castellera de Valls (supose que va ser allí on va començar la meua afició pels castells). El que més il•lusió ens feia era que ens deixaren portar la senyera durant el passacarrer i que ens posaren un cartellet com el que duien els de l’organització on posava: “Ajudant”. Ara ja no són ells els que l’organitzen, però el festival continua cada any portant diferents grups que ens mostren el folklore de la seua terra. Enguany els grups participants son de l’Alcúdia (Balears), Barcelona, Chulilla (València), Calanda (Aragó), Torrelavega (Cantàbria) i de Monti (Cerdenya), a més dels diversos grups locals. A més, el dissabte pel matí hi haurà una fira de luthiers i un aplec de dolçaina, on participaran com a colles convidades la Degollà (Alcoi) i Tràivola, amb la col•laboració del gran dolçainer Xavier Richart. En definitiva, un gran festival per poder gaudir de les músiques i danses tradicionals d’altres llocs.

O ara, o mai!

Avui es 25 d’Abril. Pot semblar un dia qualsevol, però per als valencians no ho és. Avui fa 305 anys de la derrota del bàndol dels Àustries en la batalla d’Almansa de 1707. Aquesta derrota va suposar, amb la publicació dels Decrets de Nova Planta, l’aboliment dels Furs i la incorporació la corona de Castella. Aquesta vesprada es farà al teatre del Raval de Castelló un acte en homenatge a Joan Fuster, recordant el 30è aniversari de l’aplec que es va fer el 25 d’abril de 1982 i que va reunir a la plaça de bous de Castelló a milers de valencians que commemoraven el 50è aniversari de les Normes del 32. Joan Fuster va estar molt compromès amb la llengua i el poble i va participar en aquell aplec, per això, 50 anys després de la publicació de Nosaltres, els valencians , se li fa aquest homenatge. En l’acte es combinaran projeccions de l’aplec amb el discurs que Joan Fuster va fer i es llegiran alguns dels seus textos fent un repàs per la seua vida. A més, està prevista l’actuació musical de Miquel Gil i Naia i l’acte serà conduït per Valentí Pinyot. La plataforma Castelló per la llengua organitza aquest homenatge, el primer dels actes de la campanya en commemoració del 80è aniversari de les Normes de Castelló, que culminarà en una gran manifestació al desembre.

La bicicleta a la ciutat

La contaminació es un fet cada vegada més present a la societat actual. Milers de persones gasten el seu cotxe cada dia per moure’s per la ciutat, fins i tot per fer trajectes molt curts, i això fa que la pol•lució a la ciutat siga extremadament alta. Els ciutadans tenim moltes maneres d’evitar aquest gran problema, una d’elles es utilitzar un transport alternatiu i més eficient, la bicicleta.
Castelló i en general totes les ciutats situades a la vora de la mar Mediterrània son llocs plans, amb clima suau i on plou pocs dies a l’any, és a dir, son idònies per a l’ús de la bicicleta. Amb ella podem anar a treballar, a l’escola, a comprar... Podem fer de la bicicleta una forma de vida que col•labora en mantindre net el planeta. Però per aconseguir que aquest transport es convertisca en el predominant, fan falta encara moltes millores en aquesta ciutat, que sembla feta per als cotxes.
El primer que s’hauria d’aconseguir, és el respecte entre conductors, vianants i ciclistes. Actualment, els pocs castellonencs ens atrevim a eixir al carrer amb la bicicleta trobem molts problemes per arribar al lloc desitjat. Si vas per la vorera, els vianants et diuen que has d’anar per baix. A voltes ho fan de forma amable i altres simplement criden desesperats, però tu, obedient, baixes a enfrontar-te amb els cotxes. Si el carrer és estret decideixes no anar per la dreta, per a que no t’avancen i et puguen tombar. Però si vas pel mig, els conductors xiulen com bojos perquè es desesperen amb la teua velocitat. Arribes a una rotonda i tens dues opcions per arribar on vols, anar per un carrer del centre per on es suposa que no passen quasi cotxes i fer-ho en sentit contrari o anar per un amb tres carrils. Decideixes anar en sentit contrari però abans de recórrer 50 metres et trobes amb la policia, que et diu que has d’anar per l’altre carrer ja que no es pot anar en direcció contrària. I tornes al mateix problema. Cotxes que et xiulen i t’avancen sense deixar espai i fent un vent que quasi et tomba, gent que obri la porta dels vehicles sense mirar si ve algú i un llarg etcètera que fa que decideixes finalment no anar mai més en bicicleta. Per evitar tot això caldria modelar una nova ciutat pensada també per a les bicis, amb voreres amples, carrils bici i zones on la velocitat dels vehicles estigués més limitada. També caldria aconseguir que tota la societat acceptara la bicicleta i que la respectara. Seria bo poder deixar la bicicleta nugada al carrer sense que ningú te la robara i destrossara.
En moltes ciutats d’Europa la bicicleta ja es el transport més utilitzat. Un exemple es Amsterdam, a Holanda, on gairebé tothom utilitza aquest mitjà per moure’s per la ciutat. Si passeges pels seus carrers pots veure bicicletes nugades a totes les baranes i als ponts, grans pàrquings i carrils bici... En definitiva, una ciutat que respecta els ciclistes i on tothom, joves vells i xiquets, utilitza aquest transport sostenible. Si aconseguim que la nostra ciutat siga així, contribuirem a disminuir la contaminació i a mantindre el planeta més net.

Pàrquing de bicicletes a Amsterdam

Manel a Castelló

Els membres del grup Manel van sortir puntuals a l’escenari acompanyats d’un quartet de corda i un de vent, mentre alguns encara intentàvem canviar els seients per poder estar al costat dels amics amb els que havíem anat. Les entrades s’havien exhaurit poques hores després de sortir a la venda i als últims afortunats que les van aconseguir ja no els importava on ni amb qui, només anar ja era tot un regal.

Sense cap comentari van començar a tocar, presentant les cançons del seu nou disc, 10 milles per veure una bona armadura. Flor Groga i La bola de cristall van ser algunes de les que van interpretar, amb un públic encara tranquil i callat. Va ser llavors quan Guillem Gisbert, el cantant del grup i el que toca l’ukelele, va dirigir-se al públic. Era 9 de Març, dia previ al començament de les festes de Castelló, i això no va passar desapercebut als membres del grup. “ Les festes comencen demà i nosaltres toquem el dia d’abans a les 8 de la vesprada. Bé, no està malament, però igual l’any que ve podeu convidar-nos a tocar durant les festes, no?”, van dir mentre el públic reia i aplaudia. Després van tocar més cançons noves i algunes del seu anterior disc, Els millors professors europeus, intercalant-les amb històries i balls. Algunes, com Boomerang, Al mar i Ai, Dolors van animar i fer cantar al públic. En el bis van tocar Aniversari i Benvolgut, les cançons més esperades que van fer alçar als espectadors. Quan pareixia que ja no tornarien, els castellonencs van utilitzar el típic càntic “una cançoneta i mon anem” i van aconseguir que el grup apareguera una altra vegada. Per finalitzar van tocar Deixa-la, Toni, deixa-la demanant l’ajuda del públic per fer els cors.

En definitiva, unes cançons senzilles i vives que conten històries de la vida quotidiana i que van fer disfrutar al públic castellonenc. Tant, que ningú volia marxar al finalitzar el concert. La gent es va quedar a la porta cantant les seues cançons i esperant que sortiren per signar autògrafs i fer fotos. Però sols uns pocs afortunats ho van aconseguir...

Esta foto no la poseu al periòdic eh!

Violència als carrers de València